Entorn

La Gola del riu Segura

El tram final del riu Segura i la seua desembocadura o Gola configuren un espai natural únic. La vegetació existent facilita la nidificació i estada d’aus aquàtiques com ara la garça reial, la garseta, la camallarga, el martinet, la gavina, el cabussonet, la polla d’aigua i altres.

També cal ressaltar-hi el paratge conegut com la Marrada del Riu Vell, un tram de l’antic llit del Segura que va quedar separat del nou segons el Pla d’Avingudes de finals dels anys 1980. Ha sigut replantat amb vegetació autòctona i arbustos de ribera.

Hi ha una torre d’observació d’aus en la Gola del Segura. A un costat i a l’altre del riu han sigut habilitades unes rutes verdes que connecten Guardamar amb les poblacions de riu amunt, podent-se arribar fins a Oriola (29 km) i Múrcia (62 km) i camins annexos al riu que són ideals per a la pràctica del senderisme i el cicloturisme.

L´Horta de Guardamar

L’horta és la terra de cultiu de regadius tradicionals de Guardamar. Està situada en el tram final del curs del riu Segura. Es rega mitjançant un sistema medieval de séquies, assarbs i escorredors. Es tracta de petites propietats on es cultiven cítrics i hortalisses. El producte més emblemàtic és la famosa nyora de Guardamar, que se seca posteriorment en les dunes i és molt usada en la cuina valenciana.

Les serres i el Camp de Guardamar

Les canyades i les llomes pròximes a Guardamar van ser repoblades els decennis de 1940-50, sobretot, amb pins. Hi abunda la flora i la fauna mediterrània. Les cimes més importants no sobrepassen els 100 metres: el Montcaio, les Raboses, el Palleret, l’Estany i el Molar.

En estar les terres dels voltants al nivell de la mar, el paisatge és espectacular des d’aquests petits turons. Així, a llevant es veu tota la costa des de la badia de Santa Pola al nord, la petita illa de Tabarca amb el seu poble del segle XVIII, la gola del riu Segura i la platja de Guardamar, amb 11 km d’arena fina i daurada a la vora de la pineda fins a les llacunes salineres al sud.

A ponent –30 km riu amunt– es veu tota l’antiga horta fins a la ciutat d’Oriola –bisbat i capital històrica del sud de l’antic Regne de València– cosa que explica el paper defensiu que va tenir Guardamar en segles passats i que literalment significa “el guardià de la mar”.

A migjorn, darrere del Montcaio, trobem el Camp de Guardamar, unes antigues terres de secà i de ramaderia. Els anys 1920 van ser transformades en regadiu gràcies a l’elevació de sobrants del marge dret del riu Segura per la companyia Riegos de Levante.

Malgrat la presència de noves urbanitzacions es manté –en gran part intacte– un paisatge rural de llimoners, tarongers i hortalisses, amb les seues cases de camp i basses de reg. El secà està representat per vinyes i camps de cereals. Des de les zones més altes s’observa el paisatge encisador de la Llacuna de la Mata amb la Mar Mediterrània al fons

Parc Natural de les Llacunes de la Mata

Les salines de la Mata i Torrevella –conegudes antigament com les Salines de Guardamar– són un parc natural d’elevat valor ecològic per la seua flora, vegetació i fauna.

És lloc d’aturada i repòs d’aus migratòries. Destaquem el cabussó collnegre i el flamenc, així com altres nidificadores com la camallarga, l’esparver cendrós i el bec d’alena. El parc té una superfície de 3.700 hectàrees, amb bona part de la riba nord dintre el terme municipal de Guardamar.

Hi ha un Centre d’Informació i Interpretació a 6 km de Guardamar, l’entrada del qual es troba en la carretera N-332, a l’altura de la Mata, podent-s’hi arribar amb bicicleta des de Guardamar. Dins del parc, hi ha una ruta que es pot fer a peu o en bicicleta.